A mi sempre m’havia sonat com el campo de Bramante…. Una opció més a la llista.
Per: Josep Barri
Per: Carme Valls
I a mi com a campo degramante, tot junt……. mira si n’aprenem de coses noves!!!
Per: Xavier
Aquesta expressió prové de l’escriptor èpic italià Ariosto (1474-1533) a la seva obra “Orland furiós”. El tal Agramante (no, gramante) era el cap dels sarraïns que assetjaven París. L’arcàngel Sant miquel va fer el miracle de sembrar la discòrdia entre les tropes sarraïnes, que van acabar barallant-se entre sí, facilitant la victòria final de Carlemany,
Vet ho aquí.
Per: Xavier
Hola, de nou. Em ballava pel cap i ho he comprovat.” El campo de Agramante”, és citat, en diferents ocasions,en El Quixot. Concretament, en el capítol XLV, ficats els protagonistes en una baralla sense fi pel famós “Yelmo de Mambrino”, se li acudeix a Don Qujote “…se le representó en la memoria de Don Qujote que se veía metido de hoz y de coz en la discordia del Campo de Agramante; y así dijo, con voz que atronaba la venta…” Paro aqui, que no acabariem mai!
Per: ricardomorante
Doncs jo sempre havia dit “campo de Baramante” i sembla ser que es refereix a com va quedar el camp de la Batalla de Elixheim, coneguda també com a pas de les linees de Bramante el 18.07.1705 entre els francesos i els anglesos a la nostra Guerra de Succesió
Per: Robert
Hace referencia en realidad a Campo de Brabante.- http://es.wikipedia.org/wiki/Brabante_Septentrional-
Aquí le encontraréis el sentido: “Tras la firma del Tratado de Utrecht en 1579, Brabante se convirtió en un habitual campo de batalla entre la República de los Países Bajos (protestante) y España (católica). Por el Tratado de Westfalia, Brabante Septentrional pasa a formar parte de los Países Bajos como territorio bajo ley federal, en contraste con el autogobierno del que disfrutaban las provincias fundadoras de la república.”
Per: Vicenç Marquès i Sanmiquel
A tall del que dius, Joan, sobre els tertulians, vaig enviar aquesta carta als diaris EL PUNT/AVUI i EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. EL PUNT/AVUI la publicat. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA no ho sé.
Sent més o menys, o tenint-les, per intel·ligents totes les persones que acudeixen a les tertúlies vàries que tenen lloc a gairebé tots els mitjans de comunicació de ràdio i televisió, és del tot incomprensible que aquestes persones no sàpiguen guardar el torn d’intervenció. No s’ha vist o sentit una tertúlia o un debat radiofònic o televisiu, en el qual cada col·laborador parli quan li toca o quan el moderador del debat o la tertúlia li doni entrada.
En gairebé tots els debats i tertúlies vàries que tenen lloc a gairebé totes les cadenes de televisió i totes les emissores de ràdio, es diuen coses molt interessants que poden o no interessar a la soferta audiència. Però si els tertulians o debatents volen parlar o parlen tots alhora, no hi ha manera d’entendre a ningú i els oients es queden “in albis”.
Per tant, seria d’agrair, que tots els moderadors i moderadores, es posin d’acord amb els tertulians i/o debatents abans de començar el programa, en el sentit de fer-los veure i saber, que si no compleixen l’ordre d’intervenció segons se’ls demani la seva col·laboració, els serà tallat el micròfon immediatament, per no interferir a la persona que en aquell moment estigui exercint el seu dret d’opinió o rèplica.
A no ser que la disbauxa i el guirigall, formin part de la mateixa tertúlia, per mantenir despert l’oient o televident.
Vicenç Marquès i Sanmiquel SABADELL (Vallès Occidental)